Hi habia una noia de cabells d'or, galtes roses i pell mes blanca que la mismisima neu, uns ulls verds com fulles a la primavera, un nas arremangat i llavis de coto de sucre.
El seu cos era com de sirena a la llum del sol perque, hi tenia una sintureta com dibuixada, junt a la seva cadera delicada i no tan baixa sino que mes o menys un metre seixanta quasi setanta d'altitut.
Les seves cames eren com dos palillos amb unes rodillas fragils sense cap persona que las cuidés de caigudes una mica marcadas en elles.
Portaba una roba sensilla i no molt ajustada era mes ben dit com si portés roba de nena petita, sino mal recordo era una samarreta blanca amb coloraines, uns pantalons negres i unes converse desgastades.
Tots els meus sentits es van fixar en ella, ya que mai en ma vida la vaig veure per aquells llocs, mirava les seves mans a vegades donant-me un indici de la seva timidez. Em vaig acostar poc a poc sense espantarla i li vaig preguntar:- ¿tens foc? - traient un cigarret
- no en tinc - va somriure
- no, ya l'he trobat - encenent el meu cigarret - ¿vols un?
- no fumo, no m'agrada la olor - va dir mentres caminava més rapit
- ¿com et dius? - vaig dir, tirant el cigarret al terre i caminan rere d'ella
-¿quants anys tens? - va pregunta donant-se volta i mirant-als meus ulls
- en tinc 15 ¿com et dius?
- ¿quin curs estas cursant?
- tercer de la eso
- ¿on vius?
- a Barcelona - vaig respondre, pesant en la pregunta que li vaig fer dues vegades
- no ens em vist mai
- recordaria els teus ulls ¿on vius?
- lluny, en un altre pais - va mirar l'hora - visc a Chile
- ¿on vius?
- Chile - va deixar de veure l'hora - em tinc que anar
- no et vagis
Va desapareixer per art de magia i em vaig queda sola en un espai en blanc a la meva ment mentre dormia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario