Conte d'un somni

Mai a la meva vida hagués pensat en estar amb tu, de veritat que m'impressiona estar amb una noia com tu i es que no fa gaire que m'he adonat que ets lo mes maravellos que hi ha pasat a la meva vida. I qui pensaria, que jo Constanza tindria tanta sort després de tot.

Hi habia una noia de cabells d'or, galtes roses i pell mes blanca que la mismisima neu, uns ulls verds com fulles a la primavera, un nas arremangat i llavis de coto de sucre.
El seu cos era com de sirena a la llum del sol perque, hi tenia una sintureta com dibuixada, junt a la seva cadera delicada i no tan baixa sino que mes o menys un metre seixanta quasi setanta d'altitut.
Les seves cames eren com dos palillos amb unes rodillas fragils sense cap persona que las cuidés de caigudes una mica marcadas en elles.
Portaba una roba sensilla i no molt ajustada era mes ben dit com si portés roba de nena petita, sino mal recordo era una samarreta blanca amb coloraines, uns pantalons negres i unes converse desgastades.
Tots els meus sentits es van fixar en ella, ya que mai en ma vida la vaig veure per aquells llocs, mirava les seves mans a vegades donant-me un indici de la seva timidez. Em vaig acostar poc a poc sense espantarla i li vaig preguntar:- ¿tens foc? - traient un cigarret
- no en tinc - va somriure
- no, ya l'he trobat - encenent el meu cigarret - ¿vols un?
- no fumo, no m'agrada la olor - va dir mentres caminava més rapit
- ¿com et dius? - vaig dir, tirant el cigarret al terre i caminan rere d'ella
-¿quants anys tens? - va pregunta donant-se volta i mirant-als meus ulls
- en tinc 15 ¿com et dius?
- ¿quin curs estas cursant?
- tercer de la eso
- ¿on vius?
- a Barcelona - vaig respondre, pesant en la pregunta que li vaig fer dues vegades
- no ens em vist mai
- recordaria els teus ulls ¿on vius?
- lluny, en un altre pais - va mirar l'hora - visc a Chile
- ¿on vius?
- Chile - va deixar de veure l'hora - em tinc que anar
- no et vagis


Va desapareixer per art de magia i em vaig queda sola en un espai en blanc a la meva ment mentre dormia.

T'estimo amor meu.

Carta per a billy, la meva julieta

Ho fare tot, fins l'impossible.

Faria qualsevol cosa per estar amb tu tota la meva vida, vui fer la meva vida amb tu. Vui que mai em deixis per tonterias i que no acabin greus.

Mai en la meva vida et deixare sola (es una de les meves promesses).

Se que soc la "forta" en aquesta relacio, pero tambe tinc penas, emocions  y molts embolics al meu cap (no son minims), pero soc capas de deixarlos amb molt de esforç per tu.

Ets el meu tresor, la meva princesa, el meu amor, la petita de la meva vida, la meva nena encantadora, tambe el meu bitxu desordenat, pero t'estimo mes que ninguna cosa a la meva vida i mai t'ha deixaria, perque ets meva en tots els idiomes i aspectes.

T'estimo de cor i alma, queda't amb mi per molt més temps.

Att.: Tomi la teva Romea.

He muerto

Dicen que el fin del mundo no existe, pero poco a poco es mi fin.
Todos tenemos una vida y la mia se la llevaron, me dejaron con lo malo y lo podrido pero voy abuscarla.
"era" fueron tus ultimas palabras.